SALUT I HABITATGE: El cos de la llar

 

Recordeu que podeu veure tots els vídeos al nostre CANAL de youtube.

Aquests dies s’ha posat més de manifest quelcom que ja sabíem des de fa temps: la relació entre el nostre habitatge i la salut física dels nostres cossos i ments. Veiem que l’espai de casa nostra ha passat a ser aquell on realitzem totes les activitats del nostre dia a dia: espai de treball, d’oci, de gimnàs, de vermut a la terrassa… Però no tots tenim terrassa o potser amb prou feines ens arriba un raig de sol, i aquest fet pot perjudicar el nostre benestar.

La lluita per garantir el dret a un habitatge digne per tota la ciutadania no és un capritx i ha agafat ara un nou sentit. Les situacions de vulnerabilitat residencial promogudes des de fa temps per un sistema que permet que s’especuli amb l’habitatge, han fet que moltes persones tinguin serioses dificultats per complir amb les mesures imposades des de l’administració per protegir i protegir-se enfront el virus. Per aquesta crisi sanitària, la primera vacuna que tenim és la nostra casa. La casa no entesa com les parets que la conformen, sinó com la creació d’una llar que té en compte aquestes parets, però també les relacions i les sinergies que es donen al seu interior.

Si fa un mes cuidar la salut de la nostra llar – així com ho fem amb el nostre cos – era important, davant d’una emergència sanitària que ens obliga confinar-nos ha esdevingut quelcom fonamental per garantir la salut i el benestar de les persones. Malgrat això, hi ha molts sectors de la població que no poden tenir assegurades aquestes condicions. Són aquestes les raons que fan que des d’Oasiurbà treballem l’arquitectura de forma transversal amb altres disciplines: per apropar el dret a un habitatge digne a tota la ciutadania, per aconseguir que les nostres llars puguin esdevenir espais de bellesa, fèrtils i coherents amb els recursos, on les persones es reuneixen i viuen en consonància amb l’ambient. Però: com es pot cuidar la salut de la nostre llar?

L’arquitectura saludable és aquella que garanteix la salut i el benestar dels seus habitants. Per aconseguir això, hi intervenen molts factors tals com la il·luminació i la qualitat de l’aire interior, i aquests es poden treballar des de les primeres fases de disseny, però també en l’ús que en fem i el manteniment. De fet, aquestes dues darreres qüestions són quasi més importants que el disseny. El correcte manteniment i ús de l’espai construït és fonamental, donat que la falta de conservació dona lloc a situacions que, lluny de millorar la salut, contribueixen en el seu empitjorament.

En aquesta sèrie de publicacions donarem algunes eines per esbrinar com casa nostra ens pot aportar beneficis a nivell de salut i confort. Moltes són qüestions d’hàbits i petites modificacions que podeu posar en pràctica durant aquest temps de confinament, i d’altres a tenir en compte de cara al futur.
Per parlar de salut i habitatge, equiparem l’arquitectura a un cos humà. Entenem la façana com la pell de l’edifici, les zones de trobada tals com la sala o el menjador com els pulmons socials de la casa, i la cuina com l’aparell digestiu. Parlem d’un edifici que no només ens aporti salut i benestar, sinó que també sigui energèticament eficient minimitzant l’ús d’energies convencionals (d’origen fòssil) i incorporant energies renovables amb la finalitat de reduir el seu impacte ambiental i social. Parts de l’arquitectura de tot un sistema que ens permet funcionar igual que funciona el cos humà.

Amb la col·laboració de l’experta en bioconstrucció Sònia Hernández d’Arquitectura Sana, volem posar el nostre granet de sorra a tota aquesta bateria d’iniciatives col·lectives que ens mostren l’altra cara de la pandèmia. Tota crisi és una finestra per a la reflexió i el canvi. Així com aquesta ens ha vingut a recordar lo imprescindible que és l’accés a la sanitat pública i universal de qualitat, també han aparegut moltes altres reflexions que no queden tant a primera plana però que són igual d’importants. La salut a l’habitatge i l’accés a uns recursos energètics bàsics, n’és una d’elles. Esperem que aquests consells us serveixin per fer aquesta estada una mica més lleugera, i es quedin amb vosaltres al món que ve després.

Equip Oasiurbà

Pensar en la transformació social des de l’habitatge és també repensar el paper, les funcions i les dimensions i forma de les seves estances, és a dir, replantejar-ne la tipologia. No són poques ja les experiències que aposten per un habitatge amb estances de dimensions similars, sense jerarquies, menys preconfigurades, i més flexibles per acollir formes de vida diferents o variables en el temps. De forma complementària i compatible amb aquestes idees, hem estat reflexionant en quines són les necessitats que associem a cadascuna de les estances. Què haurien de permetre i acollir per tal de fer de suport d’una vida més saludable i digna ambiental i emocionalment.

La distinció moderna entre espais servits i espais servidors ha anat configurant espais de segona, menys generosos en superfície i en qualitats (llum exterior, ventilació, acabats…). Vincular les diferents estances a les formes de funcionar del nostre organisme ens ajuda a posar en valor com d’important és cada espai, especialment les estances menystingudes com ho són molt sovint la cuina, el bany, el rebedor, la bugaderia, i els espais exteriors. Alhora, pensem en l’especificitat de cada estança relacionada amb els nostres cossos i emocions. Quin espai, i amb quines qualitats, ens acompanya quan dormim, quan mengem, quan ens mirem i cuidem, quan respirem i busquem l’horitzó o el cel amb la mirada, quan pensem i quan necessitem parlar i acompanyar-nos, quan netegem i fem les tasques pròpies del cicle quotidià de l’habitar, o quan busquem relacionar-nos amb la natura. Una sèrie de plantejaments que segur que poden complementar el camí cap a un model d’habitatge que, sent menys jeràrquic, i buscant una major flexibilitat, segueixi aportant les qualitats específiques que els nostres cossos necessiten en el cicle vital quotidià que es manifesta en les nostres formes d’habitar les diferents estances.

Materials d’envolupant i d’acabat superficial (pintures, vernissos…): la pell

Els materials amb els que està construïda la nostra casa i que delimiten l’espai són els responsables de la qualitat de l’ambient interior que s’hi genera. A no ser que fem una reforma, només podrem intervenir en els materials d’acabat, en la pell superficial. Aquesta pell té una gran incidència sobre la qualitat de l’aire interior resultant, i per tant, sobre la salut global de l’espai.

A no ser que fem una rehabilitació molt important, la majoria de vegades no podem substituir aquests materials de tancament. Però, si tenim la oportunitat de fer algunes obres, es poden substituir les fusteries exteriors per unes de més estanques, i també es poden millorar les prestacions tèrmiques de l’envolupant aportant més aïllament tèrmic. Però no sempre calen aquestes intervencions, tot depèn de quina és aquesta pell i com es comporta entre el clima exterior i l’ambient interior.

En el que sí podem incidir és en els materials d’acabat. L’ideal seria que la pell superficial de casa nostra fos el màxim natural possible, amb materials com la fusta, la ceràmica, la pedra, les pintures naturals, la calç, l’argila, el guix natural…  i això vol dir evitar els materials plàstics i sintètics. Desafortunadament s’ha fet molt habitual pintar, envernissar i emprar mobiliari, catifes, cortines i demés elements decoratius fets amb plàstics. Els materials plàstics i sintètics estan fabricats amb substàncies que aboquen toxicitat a l’ambient interior, ajuden a que proliferin càrregues electrostàtiques i no ajuden a controlar la higrotèrmia i la sensació de benestar. En canvi, els materials naturals ofereixen el contrari: no aporten tòxics a l’aire, tenen capacitat d’acumulació de calor, ajuden a regular la humitat i no condicionen les càrregues electrostàtiques de l’aire interior.

1. L’HABITATGE: Casa nostra

L’aire a dins de casa nostra està entre 5 i 9 vegades més brut que el del carrer degut a la concentració de contaminants procedents de les activitats que realitzem, els productes que s’utilitzen o els materials de construcció. La ventilació és l’aspecte clau per millorar-ho, però també l’elecció de materials, sistemes de climatització, productes de neteja i hàbits de vida.

Qualitat de l’aire interior: el sistema respiratori

No som conscients, però l’aire a dins de casa nostra sol estar entre 5 i 9 vegades més brut que el del carrer, ja que és aquell mateix aire més la concentració de tòxics que hi afegim durant l’ús de l’habitatge. Nosaltres mateixos, com a usuaris, som un factor determinant per garantir un interior saludable. Hem d’aconseguir que aquest interior sigui net, sense soroll, amb una correcta il.luminació, confort tèrmic adient i que limiti la presència de camps electromagnètics en els espais d’alta permanència. Per millorar aquesta qualitat de l’aire podem fer diverses accions:

  • Optimitzeu l’ús de materials naturals amb propietats higroscòpiques i transpirables (pintures, vernissos, mobles, catifes…) evitant els plàstics i sintètics.

  • Eviteu la climatització per aire (aire condicionat) propiciant altres tipus de calefacció, com els radiadors o els sistemes radiants. En el cas de ja tenir instal·lats sistemes per aire, cal garantir un bon manteniment substituint els filtres i netejant l’interior dels conductes de manera periòdica.

  • A l’estiu, ens podem refrescar amb ventilació creuada i ventiladors. Els aires condicionats ressequen l’aire, aixequen la pols (ocasionant malalties respiratòries), consumeixen energia i eleven la temperatura de l’entorn, el que resulta un contrasentit.

  • Utilitzeu productes de neteja naturals basats en el vinagre, bicarbonat i llimona. Emprar el lleixiu només per desinfectar de manera puntual, diluït en aigua i ventilant molt bé l’espai.

  • Ventileu, ventileu i ventileu molt bé els espais! Si estem molta estona en una mateixa estança, cal ventilar molt sovint per garantir l’oxigenació de l’aire i que alhora la ventilació s’emporti els tòxics que s’hagin concentrat.

 

La ventilació és un aspecte clau. Recents estudis que analitzen la transmissió de virus a l’ambient determinen que una bona ventilació natural creuada dissipa els agents que poden estar dipositats a les microgotes que floten en l’ambient. També existeixen sistemes mecànics de ventilació, que han de poder garantir un bon manteniment de filtres i neteja de conductes, uns cabals ajustats a l’ocupació i un disseny que asseguri l’escombrat de tot el volum d’aire. Aquests sistemes també poden complementar-se amb recuperadors de calor que atemperen de manera passiva l’aire fresc que entra intercanviant la temperatura de l’aire que s’extreu. Alguns també regulen la humitat de l’aire, per tant, representen una estratègia amb potencial per al confort de l’usuari. L’estalvi energètic d’aquests sistemes mecànics de ventilació és molt elevat, es pot recuperar fins a un 40% del consum dels equips de climatització. Per cada grau del sistema de climatització l’estalvi d’energia representa al voltant del 5-7%. La normativa, en locals i oficines, limita la temperatura a 21ºC a l’hivern i 26ºC a l’estiu, per motius d’estalvi energètic.

2. EL REBEDOR: L'espai de transició que ens dóna la benvinguda

El rebedor és un espai de transició necessari per separar dins i fora. Cal que tingui lloc per deixar allò que pertany a l’exterior; carrer, feina i altres espais quotidians. Ens dóna la benvinguda, la nostra carta de presentació que serveix de filtre per evitar que es vegi la nostra intimitat des de l’exterior.

El rebedor és una transició entre el món exterior, de comunitat, i el món interior, l’íntim. Cal que sentim, al creuar el llindar, que hem arribat a casa nostra. Als últims temps se’ls ha considerat espais secundaris, moltes vegades innecessaris, però cal reivindicar la seva funció de transició i comunicació entre les diverses estances de l’habitatge. Un rebedor facilita la continuïtat cap a la resta d’estances i alhora constitueix l’espai de rebuda i acollida cap a l’espai interior.

En aquest espai hem de deixar tot el que pertany al carrer i als altres espais quotidians (feina, equipaments, llocs concorreguts, serveis…). Deixar aquells objectes que formen part de la nostra quotidianitat exterior; el maletí de treball, abrics i jaquetes, portàtil, claus,… Per tant, és bo que hi hagi espai per a algun moble, armari o penjador amb capacitat, espai per acollir objectes de servei (carros de compra, caminadors,…) o altres objectes que emmagatzemem temporalment a l’habitatge.

També és bo que el rebedor tingui un espai adequat on deixar les sabates, quelcom que a més de ser un ritual d’arribada i una separació més respecte a les accions del carrer, sigui saludable per no trepitjar l’interior de casa amb la brutícia que duem a les soles. Així doncs, lluny de ser un espai de poca importància o residual, un rebedor pot ser un espai generós que pugui acollir aquestes necessitats.

3. LA CUINA-MENJADOR: L’espai de l’energia: de cures compartides i alimentació

La cuina i l’espai de menjador és on ens omplim d’energia, elaborem l’aliment i les experiències de vida amb les persones amb qui compartim l’habitatge. El seu disseny ens ha d’oferir la possibilitat de menjar sa i de manera tranquil·la. També cal parar atenció en els altres elements que ens propiciaran aquest benestar com és el tipus d’electrodomèstics, el seu consum i la distribució de l’espai.

Aquesta estança ha estat l’origen de l’habitatge: un aixopluc i un foc on escalfar-se i alimentar-se des d’un punt de vista literal i també emocional. Seure a menjar i/o compartir el menjar amb els teus éssers estimats alimenta la panxa i l’ànima. La cuina ideal és aquella que t’anima a menjar de manera saludable, amb ganes de cuinar fins i tot a qui no en sap… Més enllà de valorar el fet de cuinar, ens pot ajudar a valorar què mengem, mostrant fruites i verdures fresques al fruiter o als prestatges (evitant veure aliments processats). Una cuina càlida que aporti confort, fugint de llums i tons freds. Amb una campana d’extracció de fums que funcioni bé i amb les reixes de ventilació obertes per garantir una bona oxigenació.

Hem de parar atenció en els electrodomèstics (nevera, forn, rentadora, etc.). D’una banda per garantir que són eficients i no estan malbaratant recursos energètics. D’altra banda, perquè  poden generar intensos camps magnètics de baixa freqüència al seu entorn, de manera que és important no situar-los paret amb paret amb capçaleres de llit o espais de treball. Especialment en aquells electrodomèstics humits (nevera, rentavaixelles, rentadora) cal dur un bon manteniment per evitar la presència d’agents biològics com fongs, bactèries, virus i al·lèrgens. A la nevera convé guardar els aliments en recipients tancats. A les superfícies de la cuina convé que sempre quedin seques i netes de matèria orgànica. Per últim, per netejar els llevats presents a les gomes de la rentadora al voltant de les aixetes i en espais on hi ha molta matèria orgànica i humitat, podem fer servir el vinagre.

La zona de menjar, que pot estar o no a la mateixa estança, ha de mantenir aquesta atmosfera de seure a compartir el menjar i les experiències diàries amb les persones que conviuen. Menjar en un tamboret o davant de la televisió no estimula aquesta alimentació espiritual tan necessària. La taula, per tant, ha de ser sòlida i permetre que tothom pugui tenir-hi un seient còmode, des dels més petits a les persones més grans, garantit així aquest moment de compartir i comunicar-se en col·lectiu.

4. LA SALA D’ESTAR: L’espai del diàleg: relacional, de trobada, de confort íntim o compartit

L’espai social i d’interacció on tothom ha de tenir el seu lloc perquè realment sigui espai de trobada. La televisió no ha de ser el centre d’atenció si volem millorar les relacions entre els membres que conviuen a l’habitatge. La il·luminació ens pot ajudar a crear diferents escenes en funció dels usos, i la disposició i ús dels equipaments ens poden fer estalviar energia.

La sala d’estar és el cor de l’habitatge, el centre social, l’espai on tothom ha de trobar el seu lloc i s’hi ha de veure representat. Per tant, és un espai plural de trobada i convivència. La sala ha d’adaptar les seves funcions per allotjar usos simultanis i diversos segons les edats i aficions de cadascú. Per tant, és un espai que ha de ser molt flexible a nivell de mobiliari i distribució espaial.

Precisament com que es tracta de l’espai social, cal que estigui molt ben ventilat i hi arribi el màxim de llum natural. Durant el dia i quan hi tenen lloc moments actius, convé que la il·luminació artificial sigui una mica freda (al voltant del 5.000ºK). En canvi, al vespre, quan cal baixar la intensitat i s’hi desenvolupen activitats més tranquil·les, cal que aquesta il·luminació sigui més càlida (per sota dels 3.500ºK) i baixi la seva intensitat. És important evitar els enlluernaments, així com els reflexes en pantalles d’ordinador i televisor.

No convé que la televisió sigui el centre d’atenció, per això és recomanable no organitzar tot el mobiliari entorn aquest electrodomèstic. A banda de valorar si és imprescindible tenir televisió, el sofà es pot composar al voltant d’un altre element, com pot ser una xemeneia, una finestra, un quadre, una estora, unes butaques, una tauleta que generi espai de conversa… o qualsevol altre objecte que resti atenció a la televisió. Sovint es donen problemes de comunicació entre les persones que conviuen, però el que ocorre és que resulta que no existeix un espai a l’habitatge on tenir una conversa per posar en comú les vivències de cadascú, un espai que fomenti o simplement permeti el diàleg.

A la sala moltes vegades s’hi troben diversos equips electrònics: música, televisió.. Si volem estalviar energia i alhora evitar la proliferació de camps electromagnètics de baixa freqüència, convé apagar aquests aparells quan no els fem servir. El consum elèctric estalviat per aparell dependrà de les hores que realment està encès sense fer-lo servir. Un router encès 24 hores pot consumir 250 Wh/dia, que són gairebé 100 kWh/any. El seu stand-by seria 1/2 d’aquest consum. Si sumem els stand-by de TV, equip de música, telèfon sense fils,… l’estalvi energètic és molt rellevant.

5. EL DORMITORI: L’espai del refugi: lloc de descans de nit, de recolliment i intimitat

El dormitori és el repòs del nostre cos però sobretot de la nostra ment i com a tal ha d’estar allunyat d’estímuls lumínics, intel.lectuals i electromagnètics. Un llit sòlid, ben emplaçat en un entorn tranquil ens pot ajudar a aconseguir un son reparador. Hem de reduir al màxim la nostra exposició als sorolls, llums exteriors i wifis.

El dormitori és l’estança de la casa que ha d’afavorir un descans reparador. Si durant el dia volem estar actius i plens d’energia, necessitem descansar en un lloc a resguard d’estímuls com llum, soroll i senyals d’activitat; necessitem un refugi on carregar-nos. La ubicació del llit és un punt clau, ha de recolzar-se contra una paret sòlida de manera que permeti dominar visualment els accessos, afavorint així la sensació de recolliment i protecció. Per tant, no serà adequat que el llit es situï com un obstacle en una zona de pas generada entre la porta d’accés i un altre buit (porta, finestra o balcó). El llit ha de ser còmode, ergonòmic, adaptat al pes i mida de les persona o persones que hi dormen.

Per garantir aquest descans reparador, també cal reduir l’exposició del nostre cos a camps electromagnètics, per això és recomanable desconnectar el wifi de l’habitatge, apagar els telèfons mòbils, evitar carregar qualsevol aparell electrònic a la tauleta de nit i desendollar les llums de tauleta de nit.

També és recomanable que hi ha hagi dos tipus de sistemes d’il·luminació: un amb llum més blanca (5.000ºK) per realitzar activitats, i unes llums més baixes i càlides per les hores prèvies a anar a dormir. Atenció amb utilitzar tauletes, portàtils i altres pantalles les hores prèvies a anar a dormir, ja que aquests objectes emeten una llum blava que inhibeix la segregació de melatonina (la hormona de la son). Convé també utilitzar lluminàries que, a més de seguir els cicles circadians,  afavoreixin l’estalvi energètic. Convé substituir les làmpades tèrmiques, per làmpades LED Sense Límit Tecnològic (SLT). Fent això es pot aconseguir un estalvi només en eficiència de fins a un 96% respecte a les làmpades clàssiques incandescents, fins el 90% respecte làmpades halògenes o 60% respecte les fluorescents. Convé escollir LEDs de bona qualitat, que no emetin en llums blaves i que no generin parpalleig (efecte estroboscòpic).

El lloc de treball no hauria d’estar compartit amb el de descans, ja que són activitats oposades. Per tant, no és recomanable ubicar zones de treball i estudi dins del dormitori. Si és impossible trobar un altre espai a la casa i aquestes dues activitats han de conviure necessàriament, cal ventilar molt bé l’estança abans d’anar a dormir. La ventilació és important per garantir una bona oxigenació de l’estança i també per rebaixar la temperatura del dormitori, ja que s’optimitza l’oxigenació del cos amb una temperatura ambiental més baixa.

6. L'ESTUDI: L’espai de concentració amb molt d’oxigen per a “fer” i “pensar”

Un estudi ben il.luminat, ventilat i endreçat ens pot ajudar a millorar la nostra concentració. Convé controlar la disposició dels aparells electrònics i prioritzar l’ús de sistemes per cable per no estar massa exposats a radiacions electromagnètiques. La prevenció pot evitar a la llarga potencials problemes de salut que se’n puguin derivar.

Quan ens concentrem per dur a terme una activitat intel·lectual el nostre cervell consumeix molt d’oxigen, per això cal que l’estudi estigui molt ben ventilat. Hem de parar atenció a obrir la finestra sovint per garantir aquesta oxigenació que també s’emporta el CO2 i d’altres substàncies tòxiques que es concentren a l’ambient interior. Aquest espai l’hem de poder controlar amb la mirada. La disposició dels mobles cal que permeti aquesta visió espaial i que hi hagi un ordre de caire subjectiu. Un ordre personal, d’acord amb les necessitats de cadascú, on sigui senzill trobar objectes de suport o eines emmagatzemades. D’aquesta manera ho mimetitzem en un ordre mental però si l’espai està molt desendreçat o no controlem la col·locació d’objectes necessaris, ens costarà més treballar còmodament.

Evitem les connexions sense fils, prioritzant l’ús de sistemes per cable per evitar fonts de radiació electromagnètica. També podem seguir altres recomanacions per evitar exposicions, com són allunyar al màxim del nostre cos els cables d’aparells electrònics. Això es pot aconseguir fàcilment amb un bon disseny de les instal·lacions i aparells. Si en algun moment durant el dia cal encendre la tecnologia wifi, hem de ser conscients de desconnectar-la quan anem a dormir, per evitar estar exposats a les ones innecessàriament. La prevenció pot evitar a la llarga potencials problemes de salut que es puguin derivar dels possibles efectes causats per l’exposició a llarg termini. L’informe Bioinitiative 2012 revisà els resultats d’uns 1.800 estudis científics i va concloure que s’evidencien riscos per a la salut de les persones per la presència de camps electromagnètics i l’ús de tecnologies sense fils. L’Assemblea Europea, a la seva resolució 1815/2011 fa una crida a aplicar el principi de precaució davant d’aquestes tecnologies.

Un altre factor important és fer arribar tota la llum natural que sigui possible, ja que la llum solar és dinàmica, és a dir, canvia d’intensitat i temperatura de color durant el dia i fa que el nostre cos, de manera natural, sàpiga quina hora és. Si no tenim més remei que dependre de la llum artificial, millor emprar bombetes amb un alt índex de reproducció cromàtica (per sobre del 90%), amb una temperatura de color més aviat freda (sobre els 5.500ºK) i que no generi efecte estroboscòpic (enceses i apagades invisibles per a simple vista, però que cansen el cervell i produeixen fatiga).

7. EL BANY: L’espai de cura: el temps i l’atenció a la cura d’una mateixa

El bany és un espai imprescindible que ens aporta higiene i proximitat amb el nostre cos i la nostra imatge personal. Ha de ser un ambient càlid i ben ventilat, amb una bona il·luminació i un consum eficient de l’aigua. Utilitzar materials higroscòpics que ens ajudin a regular la humitat interior després d’una dutxa és quelcom important per evitar l’aparició d’agents biològics.

El bany sovint es projecta com un espai residual que s’adapta a l’espai sobrant de dissenyar els espais “servits”, però en el fons és un espai que té molta més importància i cal dignificar-lo. És un espai imprescindible que ens aporta higiene i proximitat amb el nostre cos i la nostra imatge personal. Per reduir la càrrega tòxica tant del nostre cos com de les aigües residuals, és recomanable utilitzar productes d’higiene biodegradables.

És l’estança que ha de ser més càlida de tot l’habitatge, ja que és on ens trobem més exposats. Ha d’estar molt ben ventilat, ja sigui de manera natural a través de finestres, o amb ventilació mecànica. No convé que s’hi generi un excés de vapor d’aigua després de la dutxa, ja que pot propiciar la proliferació d’agents biològics i l’aparició de fongs. Per això convé ventilar molt bé, i assegurar que les reixes d’extraccions mecàniques funcionen correctament i extreuen ràpidament el vapor. Per regular la humitat ajuden molt els materials higroscòpics, així que no cal enrajolar totes les parets, es poden deixar algunes superfícies transpirables per garantir aquesta regulació d’humitat de manera natural. Un exemple d’aquests materials seria el morter de calç, per això és positiu que puguin estar presents en alguns paraments.

També cal repensar el consum d’aigua que fem, per això cal que implementem sistemes per reduir el cabal d’aigua dels sanitaris, com són els airejadors a les aixetes, cisternes de doble descàrrega, reductors de cabal i altres sistemes d’estalvi. L’estalvi anual d’aigua variarà molt en funció del cabal que hi ha abans d’implementar la mesura i pot arribar a representar una reducció del 50% del consum d’aigua en aquell punt. Quan aquestes aixetes aporten aigua calenta (dutxa, cuina, etc.) generem també estalvi energètic.

El fet que hi pugui arribar la llum natural també és un gran avantatge, ja que fa que ens hi veiem bé. Si està il·luminat de manera artificial amb lluminàries amb baix índex de reproducció cromàtica és possible que veiem els colors alterats, i per tant el nostre cos i la nostra pròpia imatge alterada. Per això, si no hi arriba la llum natural, convé que estigui ben il·luminat amb bombetes per sobre del 90% de l’índex de reproducció cromàtica.

El bany és un espai d’autoestima i de cura, ja que és on ens mirem i cuidem cada dia. Possiblement la imatge que tenim de nosaltres mateixos és la que veiem reflectida al bany, i sol ser l’únic espai on tenim temps per posar atenció al nostre cos i la cura de nosaltres mateixes. Per això és positiu que sigui un ambient bonic i ben dissenyat.

8. EL SAFAREIG: L’espai de suport: el cicle de cures de l’habitatge

El safareig necessita reivindicar el seu propi espai ja que forma part del ritme de l’habitatge. Convé poder estendre la roba a l’exterior, utilitzar productes de neteja de base natural evitant els sintètics i controlar el consum energètic dels electrodomèstics. La higiene i desinfecció ja és un hàbit dels usuaris, però incorporant consells concrets es pot millorar de manera important la qualitat de l’aire.

El safareig és un dels grans oblidats dels habitatges. En els últims decrets d’habitabilitat ja és obligatori comptar amb un espai mínim de safareig, però en habitatges més antics moltes vegades aquest espai és inexistent. Aquesta estança és similar a l’aparell excretor o urinari, és l’òrgan que garanteix la neteja de la llar i dels seus ocupants. Es genera molta activitat al voltant d’aquest espai, que de vegades trobem integrat a cuines, banys, balcons o fins i tot dormitoris. A ser possible, cal que tingui el seu propi espai, ja que forma part dels ritmes i de la vida pròpia d’un habitatge.

Els electrodomèstics antics solen consumir més energia, per això convé revisar el seu consum i, quan sigui necessari substituir-los, i optar per aparells d’alta eficiència energètica. Si és possible estendre la bugada perquè s’eixugui a l’aire lliure, serà molt millor que haver d’emprar una assecadora que ocupa espai i consumeix energia. No és gens recomanable estendre la roba a l’interior de l’habitatge, ja que fa augmentar la humitat relativa i d’aquesta manera és més fàcil que apareguin problemes d’humitats i proliferacions de fongs, bactèries i al·lèrgens. Si no hi ha cap més remei que estendre a dins, caldrà ventilar molt bé aquella estança, de manera continuada mentre hi hagi la roba estesa.

Els productes de neteja de la resta de l’habitatge també cal que siguin naturals, evitant els productes agressius. La neteja cal fer-la prioritzant les solucions a base d’aigua o vapor i els productes més naturals, amb etiquetes ecològiques o bé utilitzant fórmules de base vegetal i casolanes (a base d’ingredients com el vinagre, la llimona, el bicarbonat o el sabó). Una casa neta és aquella que no fa olor; els ambientadors emmascaren les possibles olors de brutícia i vessen toxicitat a l’ambient interior. Si volem aportar alguna olor, podem utilitzar essències naturals comestibles (no sintètiques). La higiene i desinfecció ja és un hàbit dels usuaris, però incorporant consells concrets es pot millorar de manera important la qualitat de l’aire.

9. EL BALCÓ: L’espai d’obertura: de vitamina emocional i horitzó.

El balcó filtra les vistes, la radiació solar i pot nodrir de verd l’espai interior. S’hi poden generar activitats específiques que ens permetin apropar-nos a la llum natural. És l’espai on podem establir interrelacions amb la comunitat i on poden incrementar la qualitat de son gràcies a la incidència dels rajos solar en la nostra pell.

Les vistes que veiem des de casa nodreixen la nostra relació amb l’exterior, amb el carrer, la natura i l’horitzó. Si disposem d’una finestra i no veiem elements naturals, podem aprofitar l’escopidor per col·locar-hi plantes i fer que les vistes siguin més orgàniques i amables. Si tenim un balcó o terrassa, podem portar part de l’activitat que es genera a l’estança contigua, és per això que és millor que tingui una distribució i mobiliari flexibles. Depèn de l’espai que tinguem hi podem ubicar una tauleta, cadires de descans, o espai per desenvolupar activitats a l’exterior.

L’ull humà està adaptat a la llum del sol i els seus cicles regulen el nostre rellotge intern, per tant convé poder exposar-nos directament a la llum solar, ja que aquesta influeix en el nostre benestar,  productivitat i capacitat d’aprenentatge i retenció. És important evitar els enlluernaments, així com els reflexes en pantalles  d’ordinador i televisor. Cal fer una bona tria d’estors i proteccions solars per gestionar l’aportació de llum. També a l’estiu les persianes, tendals i demés elements de protecció solar són necessaris per evitar l’entrada de radiació solar, ja que ens ajuden a dissipar la calor.

L’espai exterior d’un habitatge és el lloc ideal per omplir-se de vegetació. Les plantes ens ajuden a filtrar vistes no desitjades. Ens demanen atenció i això ens aporta arrelament, filtren tòxics presents a l’ambient i també, segons la configuració de l’espai, aporten cert aïllament acústic. Diversos estudis asseguren que veure verd millora l’atenció i redueix l’estrès. Tot el que podem fer per naturalitzar el nostre entorn, benvingut sigui. Omple’t de plantes, omple’t de vida!

 

Hi ha moltes intervencions que es poden fer a nivell d’eficiència energètica i confort dins de l’habitatge que no són d’aplicació directa per part de l’usuari, per la qual cosa haurem de recórrer a un professional especialitzat i fer una renovació que busqui reduir dràsticament el consum energètic, alhora que millorar les condicions de salut i confort. On sí podem incidir és en l’ús i manteniment que en major o menor mesura és abordable per l’usuari que habita un espai. Els consells i recomanacions que hem abordat són accions que tenim al nostre abast i que ens poden ajudar a millorar la qualitat del nostre cos, la nostra ment i el nostre habitatge.

Rehabilita’m!: Fes-me eficient i saludable: guia que estableixi els estàndards de confort i defineixi els criteris per fomentar estratègies d’estalvi i eficiència energètiques.